Blog - Sòl Pèlvic: funcions i disfuncions.

Molts/es de vosaltres ja haureu sentit a parlar del sòl pèlvic i de la seva importància. El perineu són un conjunt de músculs en forma de rombe, situats a la part inferior de la pelvis.

 

La seva forma és semblant a la d’una hamaca, i la seva funció és la de subjectar i contenir els òrgans pèlvics (úter, pròstata, bufeta i recte) i la sexual. Dins d’aquest gran grup muscular hi trobem els esfínters urinaris i fecals, la uretra, la vagina i un nucli fibrós que rep les insercions de tota aquesta musculatura en un punt central.

 

El sòl pèlvic o perineu, també s’anomena diafragma pèlvic. Aquest no funciona de forma aïllada, sinó que actua en consonància amb el diafragma toràcic, que està en relació amb les vísceres (digestió), els pulmons (respiració), la columna vertebral i la pelvis (sacre, coxis, i malucs). Un desequilibri de pressions, una restricció de moviment lumbo-pèlvic o un trastorn digestiu pot veure’s afectat per un mal funcionament del perineu i també a la inversa.

 

El nucli fibrós central és la zona on cau el nostre centre de gravetat (cdg). Per tant, una mala postura podrà fer variar aquest punt. Si és més anterior pot recaure sobre la bufeta (tendència a fer un prolapse: cistocele) i si és més posterior pot recaure sobre el recte (tendència a fer un prolapse: rectocele). Si existeix un mal repartiment de pressions, i per tant un augment de pressió dins de la cavitat pèlvica, la nostra hamaca haurà de suportar un pes excessiu. A llarg termini, aquesta musculatura pot cedir, perdent les seves qualitats per contraure’s i relaxar-se. Quan el perineu cedeix és quan apareixen els problemes de descens de les vísceres, la pèrdua de to i la disminució de la sensibilitat en les relacions sexuals.

 

Per altra banda, aquesta musculatura pot tenir un excés de to. Podem tenir una “contractura”. Pot aparèixer després d’una cicatriu (episiotomia), per una mala mobilitat del coxis o altres estructures pèlviques. Una rigidesa d’aquestes estructures pot comportar una rigidesa de l’úter, el qual pot afectar a la normalitat dels nostres cicles menstruals. En el cas dels homes, pot veure’s afectada la funcionalitat de la pròstata.

 

L’osteopatia ens dóna una visió global de com funciona el cos. Ens permet detectar si existeix un mal funcionament de l’aparell digestiu, un desequilibri de pressions, manca de mobilitat a les estructures pèlviques, un excés/manca de to de la musculatura de perineu o bé una mala postura. D’aquesta manera podem detectar la possible causa i establir un tractament personalitzat per a cadascú.

 

Mai hem d’oblidar la relació emocional que existeix en qualsevol afectació del cos. Però quan parlem del perineu, aquesta relació augmenta. Una disfunció sexual, una pèrdua de sensibilitat, vaginisme, desequilibris del cicle menstrual, etc. ens ajuden a connectar amb emocions, situacions que ens afecten i que conscientment se’ns fa difícil expressar. Per això, davant de qualsevol patologia o malestar relacionat amb el sòl pèlvic, cal acudir a un terapeuta de confiança.

 

Cal primer de tot prendre consciència de tota aquesta zona i prestar-hi atenció. La teràpia manual és una molt bona manera de relaxar el teixit, ajudar a prendre’n consciència i permetre una bon funcionament de totes les estructures que hi engloba. Cal fugir completament de solucions que cronifiquen i normalitzen el problema, com les compreses per la incontinència o els pantis absorbents.

 

No és NORMAL pixar-se al damunt, tenir dolor de regla o relacions sexuals doloroses. Si et trobes en alguna d’aquestes situacions consulta al teu/teva fisioterapeuta de confiança o al teu/teva osteòpata.